Eduardo Manso a TipusLab: «Cuideu bé l'espaiat. Una bona lletra mal espaiada no funciona.»

 «Dissenyar una sans és més difícil que una serif, però arribo tard per advertir-vos-ho.»
Eduardo Manso, dissenyador gràfic de formació i tipògraf autodidacta, autor de tipus de lletra d'èxit com ara Geogrotesque o Periódico, ens va obsequiar amb una xerrada en la qual va repassar la seva pròpia obra tipogràfica. Després de la conferència, correccions del tipus de lletra sobre paper, i correccions en pantalla en una esplèndida lliçó de FontLab en directe.
Us adjuntem algunes de les idees que ens va transmetre en la visita al centre:

«
Quan vaig decidir dedicar-me a dissenyar tipus de lletra, el primer que vaig decidir va ser establir una filosofia. Resumida, podria dir que procuro fer tipus de lletra de gran qualitat.»


«Per dissenyar Relato, em vaig inspirar en les il·lustracions dels serifs de Dürer. Això em va permetre crear una paleta de formes arrodonides i anguloses que vaig acabar aplicant a l'anatomia de Relato. Curiosament, fa uns anys, la diferència de pesos entre una mateixa lletra era massa poc evident. A Relato vaig voler diferenciar clarament el pes regular de la negreta. Per fer-ho bé, vaig reflexionar, encara que sembli broma, entre la diferència de la Gioconda de Leonardo da Vinci i la de Fernando Botero.»


«Geogrotesque és probablement el meu disseny tipogràfic preferit. I ho és entre d'altres coses pel motiu pel qual la vaig fer. Un dia em vaig demanar per què no usava els tipus de lletra que jo mateix dissenyava. Em vaig adonar que com a tipògraf busco reptes i formes elaborades, però com a usuari m'agrada la simplicitat. Geogrotesque dóna forma a aquesta simplicitat.»


«Al briefing de la Periódico em demanaven una lletra amb arrels castellanes. La clau no era què volia dir arrels castellanes, sinó què creu la gent que són les arrels castellanes. Sortosament, la vírgula clàssica de la Ñ espanyola del s. XVIII (pròpia de la Ibarra) es va descartar, perquè a dia d'avui no hauria funcionat. Al diari, els trenta pesos que té la lletra són d'utilitat i tots acaben tenint una funció.»

I per acabar la xerrada, un consell fonamental: «Cuideu bé l'espaiat. Una bona lletra mal espaiada no funciona. A l'inrevés, podria ser que sí.»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL PROJECTOR | ESCOLA SERRA I ABELLA - Fundació Foto Colectania

Activitat de Croma al Cifo de l'Hospitalet